Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura i l’Agulla del Frare de Baix, una de les més humils de Montserrat, amaga el que sens dubte és un dels quarts més deliciosos del massís. Divertidament acrobàtic i amb un ambient excepcional, no podem fer altra cosa que treure’ns el barret una vegada i una altra davant la saviesa clàssica dels seus aperturistes, que van saber desvetllar el punt feble d’aquesta petita però desplomada agulla. Per allargar una mica l’ascensió fem la primera tirada del “Petit Nil”, que ens deixa tot just al costat de l’inici de la Normal.
- Via: Normal del Frare de Baix entrant pel Petit Nil
- Zona: Montserrat – Clot de a Mònica
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 70 metres
- Equipament: Semi-equipada amb parabolts al primer llarg i un pont de roca al segon
- Material: 6 cintes exprés, un Camalot #2, algun tascó mitjà, una baga per merlets i una baga savinera.
- Orientació: Est/nord-est
- Valoració: *****
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
-
- Des de l’aresta sud del Serrat de’n Muntaner sembla impossible que la Normal de l’Agulla del Frare de Baix no cubiqui més de IV+
-
- Primer llarg pertanyent al Petit Nil
-
- Bonica xemeneia de la Normal
-
- Encarant el canvi d’agulla
-
- Ja a l’Agulla, després d’un pas molt elegant
-
- Ressenya de la via
L1(V+)
La primera tirada que proposem pertany a la via “Petit Nil”, situada uns metres a la dreta de la “Esclaus del temps”. Es tracta d’un llarg semi-equipat, que ressegueix un parell d’evidents diedres. El primer té un inici amb roca un pèl discreta que de seguida millora i on podrem aprofitar la generosa fissura si volem augmentar la protecció; aquest desemboca en un altre diedre, un xic desplomat però amb roca molt franca, que ens farà xalar amb uns passos prou atlètics. Quan s’acaba el segon diedre seguim per placa fàcil i aprofitant els darrers metres d’una fissura que ens queda a la dreta. La reunió és troba a una còmoda lleixa. 30 metres i 4 parabolts.
L2(IV+)
Val la pena fer un canvi de reunió i situar-nos uns metres a la dreta, aprofitant l’extrem esquerra de la feixa del Serrat de’n Muntaner. Iniciem el llarg enfilant-no per la xemeneia que formen el Serrat de’n Muntaner i l’Agulla del Frare. Aquesta es va entretant a mida que guanyem metres. Quan siguem ben bé al coll entre l’Agulla i el Serrat flanquegem cap a l’esquerra per la xemeneia i passem a l’altre vessant. Seguim recte amunt i trobarem una reunió (val la pena no fer-la). Aprofitem els espits de la role per assegurar-nos i afrontem el pas clau -i més bonic- dela via: passar del Serrat a l’Agulla. Per aconseguir-ho tenim que ajudar-nos de les bones preses que tenim una mica més amunt i amb un pas d’allò més acrobàtic passar a l’Agulla. De seguida flanquegem a l’esquerra per sobre d’un marcat desplom. Pel camí trobem un pont de roca i una mica més endavant podem llaçar un merlet. Els darrers metres són una fàcil i elegant escalada fins la reunió. 40 metres, un pont de roca i els espits de la reunió intermitja.
Descens:
Un ràpel fins la feixa i d’allí caminant.
El que més m’ha agradat:
- Via Normal sorprenent amb uns passos absolutament genials, sobretot l’acrobàtic canvi d’agulla.
- Fantàstic ambient flanquejant per sobre el desplom.
- Bona roca.